No importa si fuges o busques, els racons del món són el refugi de l'esperit, l'ànima de les emocions. Hi ha qui es tanca en un racó, qui es deixa aïllar per parets d'obra. Hi ha qui, sigui on sigui, aixeca murs virtuals de feina o sons. I jo m'estimo més sortir a un racó ampli d'horitzons indefinits.
Quan al propi entorn urbà trobem un racó, poques vegades ens costa descobrir-hi allò que cal. Però quan l'anem a cercar lluny de casa, quan les passes ens apropen al desconegut, la incertesa pot ofegar-nos. És en aquests moments quan val la pena tenir amb qui fer el camí, simplement per saber que hi ha algú, i també per recolzar-nos-hi; potser fins i tot per a que ens descobreixi quelcom al que no sabem obrir els ulls, ens aporti la valentia que ens fa donar una passa incerta o ens prengui la mà.
Per tot això, l'expert en apropar-nos a certs entorns, el guia, és una figura a considerar. Ja fa temps jo mateix m'he posat a disposició per a compartir amb altres el que he anat descobrint, i a poc a poc conformar una professió en la que paradoxalment he unit els antagonics termes amb què els romans van definir les dues ocupacions a què es podia dedicar l'ésser humà: l'oci i el neg-oci.
El guia viu d'acompanyar altres, però sobre tot creix amb el contacte humà i, en crèixer, esdevé cada dia una persona amb valor afegit que es deixa xuclar. La digestió la fa diferent cada u, però els nutrients que aporten són innegables. Tots i totes hauríem de fer-nos guiar alguna vegada.
Si mai et cal una ajuda per al descobriment de racons, busca un guia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada